|
1. |
|
|
|
|
Quina merda es aixó
Que fan aqui aquests nois
Haviam vingut a ballar a trencar la pista a rite d'ska
I el que ens vam trobar són racistes amb Fred Perry anant de legal
Nosaltres mai oblidem
Els vells codis del carrer
Tenim ben clar on estem
I mai deixem comptes pendents
Ja no ho puc soportar, ja no ho puc soportar
Eh! racista surt del bar, ara!
La teva tolerancia és complicitat
Sigui per por o per amistat
No s’exigeix barallar, pero si un mínim de dignitat
Nosaltres serem uns punks però el teu orgull on ha quedat
Castellà
Qué mierda es esto
Qué hacen aquí estos tipos
Habíamos venido a bailar, a romper la pista a rito de ska,
Y lo que nos vamos a encontrar son racistas con Fred perry yendo de legal
Nosotros nunca olvidamos
Los viejos códigos de la calle
Tenemos bien claro dónde estamos
Y nunca dejamos cuentas pendientes
Ya no lo puedo soportar, ya no lo puedo soportar
Eh racista, sal del bar! Ahora!
Tu tolerancia es complicidad
Sea por miedo o por amistad
No se exige pelear pero sí un mínimo de dignidad
Nosotros seremos unos punks, pero tu orgullo dónde ha quedado?
|
|
2. |
|
|
|
|
Un sol blanc i fred cega el teus tristos dies
Ofegant el teus anhels en un mar de mentides
Només queda el partir per trobar una sortida
Llevar ancores sense por navegant a la deriva
En la foscor de la nit el foc ens va a consumir
En la foscor de la nit girarem sense fi
I traçar nous mapes a la llum del foc
Aventurar-s’hi per la vida amb l’atzar al timó
Castellà
Un sol blanco y frío ciega tus tristes días
Ahogando tus anhelos en un mar de mentiras
Solo queda el partir para encontrar una salida
Levar anclas sin miedo navegando a la deriva
En la oscuridad de la noche el fuego nos va a consumir
En la oscuridad de la noche daremos vueltas sin fin
Y trazar nuevos mapas a la luz del fuego
Aventurarse por la vida con el Azar al timón
|
|
3. |
|
|
|
|
Eren els anys 90s, quan vam començar
amb les nostres idees els nostres caps rapats
l'escenari la vella ciutat immortal
al nostre barri, on ens vam fer respectar
La nostra joventut a la nostra ciutat
és una cicatriu que mai es curarà
Passen els anys i la nostra amistat
és com una ferida que mai deixarà de sagnar
Joves i salvatges, impulsius i arrogants
vam tenir errors, però els vam esmenar
i quan vam caure ens vam saber aixecar
vam estar units contra tota adversitat
La nostra joventut a la nostra ciutat
és una cicatriu que mai es curarà
Passen els anys i la nostra amistat
és com una ferida que mai deixarà de sagnar
Castellà
Eran los 90s cuando comenzamos
Con nuestras ideas en nuestras cabezas rapadas
El escenario la vieja ciudad inmortal
En el nuestro barrio, donde nos hicimos respetar
Nuestra juventud en nuestra ciudad
Es una cicatriz que nunca curará
Pasan los años y nuestra amistad
Es como una herida que nunca dejará de sangrar
Jóvenes y salvajes, impulsivos y arrogantes,
Tuvimos errores pero los enmendamos
Y cuando caímos nos supimos levantar
Estuvimos unidos contra toda adversidad
|
|
4. |
|
|
|
|
encara m'enrecordo d'aquesta sensació
quan millor que un orgasme era marcar un gol
només una pilota, rivals i els meus amics
les nostres primeras batalles vam ser aquests partits
Veritable passió
sense escuts sense colors
sense negoci, nomès esport
amistat carrer i futbol
el nostre camp era el pati o qualsevol carrer
davant qualsevol rival ens deixavem la pell
mai vam fingir las faltes, jugavem amb honor
ni per diners ni nació, per orgull i diversió
Castellà
Todavía me acuerdo de esa sensación,
Cuando mejor que un orgasmo era marcar un gol
Solamente una pelota, rivales y mis amigos
Nuestras primeras batallas fueron estos partidos
Verdadera pasión
Sin escudos sin colores
Sin negocio, sólo deporte
Amistad, calle y futbol
Nuestro campo el patio o cualquier calle
Ante cualquier rival nos dejábamos la piel
Nunca fingíamos las faltas, jugábamos con honor
Ni por dinero ni por nación, por orgullo y diversión
|
|
5. |
|
|
|
|
Sucias calles te hacen recordar
No existe la justicia en este lugar
No te dan trabajo y el paro se acabó
Vas tirando día a día sin ilusión
Es la misma historia en cualquier lugar
Demasiada gente con un mismo final
Por haber nacido pobre y sin otra oportunidad
Porque vives en
Un barrio chungo, en un arrabal
Un barrio chungo, principio y final
Del barrio chungo, nunca escaparás
Escucha a esos viejos en la barra del bar
Cuentan sus derrotas con gran dignidad
Tantas historias sepultadas con dolor
En la Madalena, San roque o el Guinardó
Català
Bruts carrers et fan recordar
que no existeix la justícia en cap lloc
no tens feina i l'atur ja s'acabat
vas fent dia a dia sense cap il·lusió
La mateixa històra de sempre en qualsevol lloc
massa gent amb un mateix fi
per haver-hi naixcut pobre i sense cap altra oportunitat
Perque hi vius
en un barri "xungu", un arrabal
en un barri "xungu", principi i final
en un barri "xungu", mai t'ensurtiràs
Escoltes aquells vell en la barra del bar
conten les seves derrotes amb gran dignitat
tantes històries sepultades amb dolor
en la Madalena, sant Roc o el Guinardó
|
released January 18, 2013